Notes del present

Laure Gutiérrez
Xarxes
Amb respecte als sentiments de tothom, coincidint més o menys ideològicament, i amb el profund convenciment de què tothom pot tenir part de raó en aquest assumpte, però per molt que la convocatòria de la passada Diada amb la V fos manifestament un èxit rotund, em nego a pensar que l'única solució per aquest conflicte sigui convocar una consulta que ens porti a un estat propi.

Em nego a pensar que hi ha tanta gent a Catalunya a la que ara mateix només li val una consulta per sortir d'aquest carreró al que ens ha portat, crec, la incomprensió d'un govern de l'estat immobilista però, també la desinformació i la manipulació d'un govern de la Generalitat que va començar la partida fent una fugida cap endavant per tapar les retallades.

Em nego a pensar que hi hagi tanta gent a Catalunya que vol una consulta per separar-nos d'una Espanya amb la que no teníem cap problema d'encaix fa solament una legislatura. Crec que els extrems s'afavoreixen l'un a l'altre i que l'independentisme només creix quan governa la dreta a Espanya, perquè amb governs d'esquerra s'hi arribaven a enteses ("cepilladas" sí, però enteses) que aconseguien una acceptació del 76% dels catalans.

Em nego a acceptar que una consulta convocada sense un marc legal que li doni empara és una consulta democràtica, perquè crec que no ho és. Per a que sigui democràtica les regles de joc les hem de pactar primer entre tots i no només dos partits (i la comparsa) que la convoquen ara perquè en aquest moment els hi surten els números. Estan fent com si per exemple Zapatero hagués convocat eleccions una setmana després de retornar les tropes d'Irak o d'haver aprovat el matrimoni homosexual perquè en aquell precís moment obtindria majoria absoluta.

I és més, em pregunto: no seria més patriota fer la consulta en un moment de pau social i econòmica en la que la gent pugui aprofundir sobre els pros i els contres d'un estat propi separat d'Espanya i (probablement fora de la Unió Europea), en comptes de fer-la en un moment on molta gent votarà pensant en l'estòmac, amb la promesa d'una incerta (d'incertesa) prosperitat econòmica?

I per acabar, em nego a pensar que la voluntat de la majoria en un precís moment i en una precisa conjuntura és la bona només perquè és la de la majoria. Perquè la majoria compra/em roba a tendes que exploten nens a Tailàndia i ens és igual. Perquè la majoria comprem a Xina sabent en quines condicions treballen allà i ens és igual. Perquè la majoria a Suïssa en referèndum va votar en contra d'establir un salari mínim als seus conciutadans que menys cobraven, perquè després de que milions de persones sortissin al carrer, la majoria en aquell moment va seguir votant Aznar després d'enviar les tropes a Irak, i perquè, acabo ja, avui la majoria (sí sí, a dia d'avui) i després de tot, segueix preferint al PP com a primera força política.


Per tant, des del profund respecte, de debò no hi ha una altra sortida a aquest embolic que no passi necessàriament pel 9N i per l'estat propi? Em costa creure-ho i em produeix llàstima que la majoria d'aquest precís moment vulgui condicionar generacions futures amb un procés ràpid, unilateral i portat a terme sense diàleg.

© Huffington Post (Tant sí com no)


Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Translate

Recent Posts