Notes del present

Laure Gutiérrez
Xarxes
Mai he anat de persona ocupada per la vida, de fet sóc bastant afí al "slow movement", però faré una confessió: hi ha tres coses que no suporto, una és que em prenguin per tonto, altra que em prengui per tonto algú més tonto que jo i, la que ve al cas, que em facin perdre el temps amb banalitats.

Vagi per davant que no deu ser gaire agradable que et caigui una querella per part de membres del comitè d'empresa de l'ajuntament que governes. Vagi per davant que no deu ser gaire agradable que el teu nom surti a la premsa estatal relacionat amb les paraules "malversació", "tràfic d'influències" i coses per l'estil, més encara si tenim present que en una societat tan atacada per la corrupció als mitjans de comunicació, molta gent confon les paraules "imputat" amb "culpable" quan en molts casos no te res a veure. No deu ser agradable.


Però des de què al Juliol va esclatar la notícia de la querella ens hem trobat amb una alcaldessa i un partit darrere que, en comptes de tenir la humilitat suficient com per estar oberts al diàleg amb la resta de l'oposició, que en tot moment s'ha posicionat de forma neutral (be, salvat del PP, que ha fet públic un massatge amb oli al butlletí municipal) i ha mostrat respecte per tots els afectats, han optat per l'estratègia d'atacar a tot el que parli de la querella, encara que sigui a costa de mentir, difamar i carregar-se, amb tres línies, anys de cordialitat i col·laboració, algun dia se n'adonaran que es confonien d'enemics.


Es confonen d'enemics, però sobretot d'amics, perquè tot i que CiU sembla recriminar qualsevol demanda d'explicacions de l'oposició, els socialistes sentmenatencs hem dit per activa, per passiva, en públic i en privat, que creiem en la presumpció d'innocència de tothom, però obliden que ni tan sols els seus socis de govern d'ERC han manifestat públicament recolzament a la seva alcaldessa i sòcia de govern. Ni un comunicat parlant del tema, ni una declaració dels seus regidors, ni un diminut tweet de 140 caràcters (i no crec que sigui perquè Jordi Torroja no sap com funciona el Twitter...). Em pregunto per què no diuen res.


Per tant, vist el panorama, l'equip que assessora a Núria Colomé (si necessitava una empresa de marketing polític per fer els discursos, per això ja ni t'explico) ha decidit, crec jo, portar a terme la següent estratègia: 1.- Fer creure a tothom que els membres del comitè d'empresa d'UGT que han presentat la querella no estaven legitimats per fer-ho al·legant que no van fer cap consulta prèvia, 2.- Fer creure als treballadors de l'Ajuntament que la querella va contra ells i no contra els polítics que han portat a terme les contractacions, 3.- Portar l'assumpte el més discretament possible, al·legant que el procés judicial està obert, atacant a qualsevol que demani explicacions al respecte, 4.- Referir-se a la querella com a denúncia, que sona millor i referir-se als membres del comitè d'empresa com a "cinc treballadors representants d'UGT", 5.- Dir que la querella està guiada políticament per poder entrar al joc del "i tu més" que tant agrada als seus seguidors locals i, el més important: 6.- Anar de víctima, que això humanitza molt de cara als seus (bé, si més no amb el Pacha ha funcionat).

No deu ser un moment gens agradable per ells, no crec que la querella sigui el mitjà que jo hagués escollit per denunciar el que volien denunciar, però la gestió que s'està fent de la mateixa per part de l'equip de govern i de CiU, sincerament decep bastant i a alguns, els retrata.



Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Translate

Recent Posts