Notes del present

Laure Gutiérrez
Xarxes
Tinc el gust de poder enganxar-vos aquí el vídeo del Lip Dub del Coro, que han utilitzat com a felicitació de Nadal i que serveix, entre d'altres, per demostrar la força que té l'associacionisme a Sentmenat. Enhorabona a l'associació i als qui han tingut la gran idea i l'han tirat endavant. És genial!

Video del Lip Dub.







I si voleu veure el "com es va fer" feu click aquí!.

Fer valoracions després d'un resultat electoral com aquest seria relativament una tasca fàcil, si no fos perquè s'ha d'incloure en l'anàlisi motius que sobrepassen del que és estricament territori català i del que a nivell ideològic és estrictament territori socialista.


Tal com ha quedat l'arc parlamentari es poden extreure dos conclusions: Que la ciutadania no vol experiments amb gasosa i prefereix retorn (que no canvi) i en segon lloc que l'esquerra, sobretot el PSC, s'ho ha de fer mirar i amb lupa. El socialisme, amb el pitjor resultat de la història, ha perdut bastions allà on la ciutadania l'havia confiat el vot a les verdes i a les madures, allà on es preveia impossible perdre. I per què? Dir que ha estat estrictament per la gestió del govern de la Generalitat seria un error. El govern, al meu entendre, ha treballat bé, tot i que ha fallat a nivell comunicatiu. Hi ha dos factors que crec bàsics en la davallada socialista a Catalunya i la molt possible davallada a l'Estat a les properes eleccions.


La primera evidentment ha estat un problema de lideratge, estàvem en un punt molt fort l’any 99 amb l’arribada de Pasqual Maragall, que va ser capaç d’arrossegar el partit i aglutinar sensibilitats més allà del espectre socialista i, després d’una sortida bastant frustrant del propi Maragall, el PSC va apostar per un lideratge que sorgís del propi aparell, amb les seves virtuts, perquè t’assegures que el que emana del partit serà el que s’acabi aplicant a l’administració, però també amb les seves vicissituds, com que probablement connectaràs només amb la gent ideològicament més afí i derivacions que dóna la barreja de poder entre partit i administració.


El segon factor ve derivat del fet que els partits socialistes (o socialdemòcrates a Europa) estan passant per una crisi de personalitat molt profunda, en el que degut a la situació econòmica s'han vist obligats a buscar un equilibri entre les polítiques que porten a la senda capitalista pura i dura, deixant de banda la imposició dels valors que històricament fonamenta a aquests partits o be, ser estrictament ideològics i evitar passar la factura de la crisi als ciutadans de classe treballadora (assalariats mitjans), i més en un temps on el discurs de l’esquerra hauria de calar donada la clara visualització de les deficiències del sistema capitalista.


Dic això perquè crec que les conseqüències de la crisi l’han de pagar els culpables i els partits d’esquerres haurien d’haver estat garants de que així fos; Qui ha especulat? Els grans capitals, per tant és injustificable injectar diners a la banca sense el compromís de que aquesta facilitarà l’accés al crèdit a la petita i mitjana empresa, és injustificable reduir drets laborals afavorint l’acomiadament, és injustificable i inadmissible pretendre que l’humil treballador de la fàbrica hagi de treballar dos anys més de la seva vida només perquè s’ha de fer un ajustament econòmic que doni confiança als “mercats financers” i el què és pitjor, és injustificable que la iniciativa vingui des de l’esquerra. Dit això, no és normal que el ciutadà faci vot de càstig?



Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Translate

Recent Posts