Notes del present

Laure Gutiérrez
Xarxes
Apreciades amigues,
Apreciats amics,

Ara fa unes hores heu realitzat una publicació demanant a la gent que acudeixi al ple (no sabem a què, imaginem que a assistir de públic a veure el normal desenvolupament d’un plenari) a defensar l’estelada donat que el PSC ha presentat una moció per retirar-la de la façana i donar de baixa Sentmenat com a municipi membre de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Amb respecte als sentiments de tothom, coincidint més o menys ideològicament, i amb el profund convenciment de què tothom pot tenir part de raó en aquest assumpte, però per molt que la convocatòria de la passada Diada amb la V fos manifestament un èxit rotund, em nego a pensar que l'única solució per aquest conflicte sigui convocar una consulta que ens porti a un estat propi.

Em nego a pensar que hi ha tanta gent a Catalunya a la que ara mateix només li val una consulta per sortir d'aquest carreró al que ens ha portat, crec, la incomprensió d'un govern de l'estat immobilista però, també la desinformació i la manipulació d'un govern de la Generalitat que va començar la partida fent una fugida cap endavant per tapar les retallades.

Em nego a pensar que hi hagi tanta gent a Catalunya que vol una consulta per separar-nos d'una Espanya amb la que no teníem cap problema d'encaix fa solament una legislatura. Crec que els extrems s'afavoreixen l'un a l'altre i que l'independentisme només creix quan governa la dreta a Espanya, perquè amb governs d'esquerra s'hi arribaven a enteses ("cepilladas" sí, però enteses) que aconseguien una acceptació del 76% dels catalans.

Em nego a acceptar que una consulta convocada sense un marc legal que li doni empara és una consulta democràtica, perquè crec que no ho és. Per a que sigui democràtica les regles de joc les hem de pactar primer entre tots i no només dos partits (i la comparsa) que la convoquen ara perquè en aquest moment els hi surten els números. Estan fent com si per exemple Zapatero hagués convocat eleccions una setmana després de retornar les tropes d'Irak o d'haver aprovat el matrimoni homosexual perquè en aquell precís moment obtindria majoria absoluta.

I és més, em pregunto: no seria més patriota fer la consulta en un moment de pau social i econòmica en la que la gent pugui aprofundir sobre els pros i els contres d'un estat propi separat d'Espanya i (probablement fora de la Unió Europea), en comptes de fer-la en un moment on molta gent votarà pensant en l'estòmac, amb la promesa d'una incerta (d'incertesa) prosperitat econòmica?

I per acabar, em nego a pensar que la voluntat de la majoria en un precís moment i en una precisa conjuntura és la bona només perquè és la de la majoria. Perquè la majoria compra/em roba a tendes que exploten nens a Tailàndia i ens és igual. Perquè la majoria comprem a Xina sabent en quines condicions treballen allà i ens és igual. Perquè la majoria a Suïssa en referèndum va votar en contra d'establir un salari mínim als seus conciutadans que menys cobraven, perquè després de que milions de persones sortissin al carrer, la majoria en aquell moment va seguir votant Aznar després d'enviar les tropes a Irak, i perquè, acabo ja, avui la majoria (sí sí, a dia d'avui) i després de tot, segueix preferint al PP com a primera força política.


Per tant, des del profund respecte, de debò no hi ha una altra sortida a aquest embolic que no passi necessàriament pel 9N i per l'estat propi? Em costa creure-ho i em produeix llàstima que la majoria d'aquest precís moment vulgui condicionar generacions futures amb un procés ràpid, unilateral i portat a terme sense diàleg.

© Huffington Post (Tant sí com no)

Isabel López assegura a Sentmenat que el PP vol instaurar un sistema de pensions privat amb la nova reforma.


La diputada, Isabel López, va assegurar a Sentmenat que la nova reforma de les pensions acabarà restant poder adquisitiu a bona part dels pensionistes com a conseqüència de l'eliminació del factor de revalorització en base a l'IPC.




La diputada, Isabel López, va assegurar a Sentmenat que la nova reforma de les pensions acabarà restant poder adquisitiu a bona part dels pensionistes com a conseqüència de l'eliminació del factor de revalorització en base a l'IPC, vigent fins al moment, i la seva corresponent substitució per un nou factor de sostenibilitat que preveu un límit d'increment màxim del 0,25%.

López va assistir aquest dissabte a una xerrada sobre la reforma de les pensions del PP a la Sala Ecus de Sentmenat organitzada per l'agrupació local del PSC. El primer secretari dels socialistes de Sentmenat, Laure Gutierrez, va presentar López i va assenyalar que «La reforma de les pensions no és més que una altra de les excuses de la dreta per anar cap a un model privat, on uns arribarem a vells amb menys recursos que altres».

Laure Gutierrez va recordar que aquest any Sentmenat enceta un procés participatiu per elaborar el programa electoral de les eleccions municipals de 2015: «Dins del Projecte Socialista per Sentmenat, és necessària l'aportació de la gent gran i guanyar la seva implicació en els assumptes municipals, per poder tenir un programa de govern més realista ».

De la seva banda, la diputada socialista, Isabel López, també va explicar que la crisi ha provocat que moltes famílies estiguin subsistint gràcies a les pensions de les persones grans i que per tant «no es pot consentir que aquestes no pugin cada any igual que l'IPC, com fins ara».

El PP justifica la seva reforma de les pensions dient que el sistema de és deficitari perquè té un problema de despessa, va dir López. La diputada va afirmar que no es tractava tant d'un problema de despessa sinó d'ingressos com a conseqüència del gran nombre d’aturats que hi ha actualment.

Segons López, en el rerefons de tota aquesta reforma hi ha un sustrat ideològic que explicaria «el tarannà privatitzador d'aquest govern sobre tot allò que és públic». En el cas de les pensions, segons la diputada catalana, l'objectiu és consolidar un model mixt on la part pública estigui compensada per una part privada: els plans de pensions.
La majoria coincideix que el debat d'ahir entre Felipe González i Artur Mas al programa Salvados va ser un debat de nivell. El lideratge d'audiència en la seva franja demostra que a la ciutadania sí l'interessa la política, però quan val una mica la pena.


Tot a la vida és quasi discutible i això potser també, però jo crec que Felipe González es va emportar el gat a l'aigua de carrer, perquè va portar Artur Mas al terreny del diàleg i la legalitat i perquè Artur Mas va cometre errors d'aficionat, però que en el fons demostren una cosa molt simple, i és que Artur Mas no és tan bo. Que quan se li posa davant a qualsevol dinosaure s'empetiteix.

Va haver una frase que per a molts ha passat desapercebuda però que per mi va ser la que va marcar el punt d'inflexió en qui guanyava el debat, quan Mas intenta comparar Catalunya amb els països de l'antiga Iugoslàvia. Diu Mas "y ahí estan, en Europa, casi todos, como Estados" y Felipe contesta "por favor, no, ahí estan, 300.000 personas menos que han muerto dentro de esa tragedia". Clar és què, era un debat descompensat.




Mai he anat de persona ocupada per la vida, de fet sóc bastant afí al "slow movement", però faré una confessió: hi ha tres coses que no suporto, una és que em prenguin per tonto, altra que em prengui per tonto algú més tonto que jo i, la que ve al cas, que em facin perdre el temps amb banalitats.

Vagi per davant que no deu ser gaire agradable que et caigui una querella per part de membres del comitè d'empresa de l'ajuntament que governes. Vagi per davant que no deu ser gaire agradable que el teu nom surti a la premsa estatal relacionat amb les paraules "malversació", "tràfic d'influències" i coses per l'estil, més encara si tenim present que en una societat tan atacada per la corrupció als mitjans de comunicació, molta gent confon les paraules "imputat" amb "culpable" quan en molts casos no te res a veure. No deu ser agradable.


Però des de què al Juliol va esclatar la notícia de la querella ens hem trobat amb una alcaldessa i un partit darrere que, en comptes de tenir la humilitat suficient com per estar oberts al diàleg amb la resta de l'oposició, que en tot moment s'ha posicionat de forma neutral (be, salvat del PP, que ha fet públic un massatge amb oli al butlletí municipal) i ha mostrat respecte per tots els afectats, han optat per l'estratègia d'atacar a tot el que parli de la querella, encara que sigui a costa de mentir, difamar i carregar-se, amb tres línies, anys de cordialitat i col·laboració, algun dia se n'adonaran que es confonien d'enemics.


Es confonen d'enemics, però sobretot d'amics, perquè tot i que CiU sembla recriminar qualsevol demanda d'explicacions de l'oposició, els socialistes sentmenatencs hem dit per activa, per passiva, en públic i en privat, que creiem en la presumpció d'innocència de tothom, però obliden que ni tan sols els seus socis de govern d'ERC han manifestat públicament recolzament a la seva alcaldessa i sòcia de govern. Ni un comunicat parlant del tema, ni una declaració dels seus regidors, ni un diminut tweet de 140 caràcters (i no crec que sigui perquè Jordi Torroja no sap com funciona el Twitter...). Em pregunto per què no diuen res.


Per tant, vist el panorama, l'equip que assessora a Núria Colomé (si necessitava una empresa de marketing polític per fer els discursos, per això ja ni t'explico) ha decidit, crec jo, portar a terme la següent estratègia: 1.- Fer creure a tothom que els membres del comitè d'empresa d'UGT que han presentat la querella no estaven legitimats per fer-ho al·legant que no van fer cap consulta prèvia, 2.- Fer creure als treballadors de l'Ajuntament que la querella va contra ells i no contra els polítics que han portat a terme les contractacions, 3.- Portar l'assumpte el més discretament possible, al·legant que el procés judicial està obert, atacant a qualsevol que demani explicacions al respecte, 4.- Referir-se a la querella com a denúncia, que sona millor i referir-se als membres del comitè d'empresa com a "cinc treballadors representants d'UGT", 5.- Dir que la querella està guiada políticament per poder entrar al joc del "i tu més" que tant agrada als seus seguidors locals i, el més important: 6.- Anar de víctima, que això humanitza molt de cara als seus (bé, si més no amb el Pacha ha funcionat).

No deu ser un moment gens agradable per ells, no crec que la querella sigui el mitjà que jo hagués escollit per denunciar el que volien denunciar, però la gestió que s'està fent de la mateixa per part de l'equip de govern i de CiU, sincerament decep bastant i a alguns, els retrata.



Han passat les eleccions, i com sempre el discurs és "hem entès el missatge que ens envia la ciutadania i hem d'obrir un procés de reflexió" però aquest procés mai arriba o no es fa correctament. El socialisme al llarg de la història ha servit al poble de Catalunya i Espanya polítiques que indiscutiblement han millorat la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania, des de la universalització de la sanitat, passant per la llei de la dependència o recentment la llei de barris a Catalunya. Encara que ara alguns vulguin fer creure a tothom que el nostre pas per les institucions només ha servit per generar despesa social, els socialistes hem de sentir-nos orgullosos de tots els èxits aconseguits.


Però els últims anys i fruit de la difícil gestió de la crisi econòmica els socialistes hem pres decisions difícils que, amb la clara intenció de reactivar l'economia i no fer caure una estructura financera que havíem cregut necessària hem portat a terme polítiques conservadores que no han donat cap resultat, i el que és pitjor, no hem donat resposta a la gran problemàtica respecte als aspectes bàsics com són la vivenda i la feina.

Ens vam equivocar. Ens vam equivocar perquè mai hauríem d'haver rescatat a la banca sense abans haver rescatat a les persones. Mai hauríem d'haver pensat que baixar impostos també era d'esquerres. Mai hauríem d'haver legislat per imposició dels mercats, sense consultar a la ciutadania i mai hauríem d'haver-nos pensat que el nostre electorat ens perdonarà que encara seguim tenint una estructura d'organització de partit poc oberta, que ja no té res a veure amb les formes d'organitzar-se que té la ciutadania actualment. Perquè de les polítiques que acabo d'esmentar la base del partit l'únic que va fer és donar la cara lleialment sabent que en molts casos eren polítiques complicades de defensar.

Jo no crec que un congrés extraordinari ara mateix sigui la solució per dues raons, la primera perquè entre d'altres no conec a ningú de la plana major capaç d'exercir un lideratge potent a nivell nacional (i és bastant impensable que algú de la base tingui opcions si no és amb un procés d'elecció més flexible que l'actual), però si crec que si Pere Navarro vol liderar un PSC en pujada ha de prendre decisions valentes i ho ha de fer ara mateix:

En primer lloc, reconèixer els errors comesos i demanar disculpes a la ciutadania com a mostra de sinceritat i de voluntat de canvi.

En segon lloc, establir mecanismes formals i concrets que garanteixin la participació real de la militància de base en la presa de les decisions que puguin representar un posicionament profund del Partit, ja sigui en qüestions de calat ideològic com en qüestions de governabilitat.

En tercer lloc, realitzar un esforç polític i orgànic per obrir el partit a la ciutadania mitjançant nous canals d'interacció directes més participatius (vot electrònic, aplicacions mòbils, etc) i per garantir una major igualtat entre els militants (primàries obligatòries i respecte a les decisions de les assemblees, etc..).

I en quart lloc fer una revisió de l'actual discurs moderat del PSC cap a un discurs més acord amb la seva base i amb el seu pensament fundacional. L'excusa de la responsabilitat institucional ja no serveix perquè ha deixat de ser responsable seguir recolzant segons què.

Resumint: Més humilitat, més respecte, més obertura i més esquerra.

Hi ha poc que reflexionar, el resultat electoral és clar i només podem demanar una altra oportunitat si primer som capaços de reconstruir un partit i un discurs que s'identifiqui més amb les persones a les que aspirem a representar i a la societat a la que desitgem arribar, però hem de començar donant una mica d'exemple, no?


Vinyeta Ferreres (El Periodico)




Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Translate

Recent Posts